ESTE presente liso como una tabla,
fresco, esta hora, este día limpio
como una copa nueva
—del pasado no hay una telaraña—,
tocamos con los dedos el presente,
cortamos su medida,
dirigimos su brote,
está viviente, vivo,
nada tiene de ayer irremediable,
de pasado perdido, es nuestra criatura,
está creciendo en este momento, está llevando
arena, está comiendo en nuestras manos,
cógelo, que no resbale,
que no se pierda en sueños
ni palabras, agárralo,sujétalo
y ordénalo hasta que te obedezca,
hazlo camino, campana, máquina,
beso, libro, caricia, corta su deliciosa
fragancia de madera y de ella
hazte una silla, trenza, su respaldo,
pruébala, o bien escalera!
Si, escalera, sube, en el presente,
peldaño tras peldaño, firmes
los pies en la madera del presente,
hacia arriba, hacia arriba,
no muy alto, tan sólo hasta que puedas
reparar las goteras del techo,
no muy alto,
no te vayas al cielo,
alcanza las manzanas,
no las nubes,
ésas déjalas ir por el cielo, irse
hacia el pasado.
Tú eres tu presente,
tu manzana: tómala de tu árbol,
levántala en tu mano,
brilla como una estrella,
tócala, híncale el diente y ándate
silbando en el camino.
Marta Cebrian
Últim dia
De vegades com si fos l’últim dia
ja nose per on cridar, ja nose per on cridar
De vegades el món està apunt de reventar
diuen que no podem fer res, que no podem fer res
L’esperanza mai es perd
fem un crit als quatre vents
la natura plora en rabia
este món es una mentira
Per una terra sense fum
ni contaminació, ni polució
la terra es savia
no amga la vereitat
De vegades com si fos l’últim dia
Bubisher
Hoy soy Bubisher
puedo sobrevolar
el A-aiun
bajo luz lunar
la Hammada no es nuestro lugar, no es nuestro lugar
La noche de estrellas
nos guían en la oscuridad
nuestras almas bailan
nuestros pies sueñan
la huellas dicen la verdad, dicen la verdad
Aunque el Siroco nos de en la cara
romperemos fronteras
aunque la barrotes estén forjados
no seremos esclavos
dibujaremos un nuevo amanecer, un nuevo amanecer
La flor marchita vuelve a brotar
sus hojas son fuertes
Marruecos tiene las tijeras
la raíz no puede cortar
De lejos se oye el susurro de un voz frágil que dice: La próxima estación esperanza
Lluc Carles
El Montsià
Nascut entre amposta i alcanar
molt tocat per la mestralada
d'una sola cosa pots estar segur
quan més beus més ceba portes
sempre deia que a la matinada no beuria
però cap al migdia anava ben tajat
fuma i beu q no té pressa
lo 2000 encara està obert
i anar a casa no m'interessa
és molt més bonic lo montsià
i varen passar cebes i anys
i el pepet encara aguantava
dormint la mona a la vora la platja
però ell mai no és banyava
sempre deia que a la matinada no beuria
però cap al migdia anava ben tajat
fuma i beu q no té pressa
lo 2000 encara està obert
i anar a casa no m'interessa
és molt més bonic lo montsià
i quan veig la llum de l'alba
se'm treu les ganes de privar
potser que avui no m'acalente
potser ho faci demà
Marc Sanmartí
El somriure
El somriure és el plaer dels plaers, el millor plat que et pots trovar en un restaurant. Per tant, un punt de vista més irònic per afrontar els diversos problemas que et succeixen durant la teva vida és una gran solución. Si l’alegria marxa i la penúria i la tristesa són els protagonistas de la teva historia, les preocupacions canvien de mida i de forma fins que no podem deixar de crèixer més. Pel motiu més estúpid convertim un petit entrebanc en una gran calamitat i molts cops, si ens paréssim a pensar, arribaríem a la conclusió que la vida és bella però la compliquem de tal manera que els ulls es tornen opacs i la ment es deixa cremant-se dins del teu cos un.El somriure no es fingeix perquè si és superficial et vas endinsant en una camí sense sortida que tu mateix has estat creant. Plora en el moment que hagis de fer-ho però substitueix aquesta amargor per una rialla de cella a cella. És a dir, la felicitat s’ha de construir i no consumir i amb els petits detalls vas creant el teu benestar personal fins arribar a un punt en què et rius de tu mateix i no saps per què ho fas
El papa
I quan tothom s’esperava que la visita d’aquell a qui diuen papa no podia ser més penosa per tot el folclore que promou... jo estava disposat a fer una volteta pel raval (dissabte la tarde), evitant totes les comissions papals que envoltaven la ciutat. En girar una cantonada d’un dels carrerets estrets del barri, una cridoria d’unes 50, 60 o 70 noies (tampoc em vaig posar a contar),d’uns 15 anys i amb banderoles grogues i blanques anaven cantant "ESTA ES LA JUVENTUD DEL PAPA". Pobretes, vaig pensar jo! Qualsevol d’elles podria haver sigut una assetjada sexual per la puta corrupció que envolta el vaticà i l’esglèsia; podria haver sigut una de les víctimes sacrificada i torturada (en nom de Deu, es... clar), però, no.
ME’N CAGO EN LO PAPA I LA PUTA VISITETA. SE’N POT ANAR A CAGAR A LA VIA!!!
Adria Fèlix Ferre
La vida
Tants cops ens preguntem de que farem en aquesta vida que deixem pasar el temps i els bons moments que es poden compartir amb els teus estimatas, amics, familiaras…amants de la vida. Per tant, et quedes sempre a la expectativa. Que esperes d'aquesta vida?
Segons John Lenon, la vida es aixó que et pasa mentres tu fas uns altres plans. Es a dir: Ets concient de que s'ha de viure el present i no mirar el futur?.Tantes preguntes y reflexions podem fer sobre la vida que no tindriem paper suficient per a tanta tinta. A més tot es quedaría al paper perque tens por a aque els desitjos puguin fer-se realitat.
Si te ho planteges avui pot ser un gran dia segons Serrat. La rutina despareixera i el somriure barrejat amb els petits detalls faran que tingui sentit i harmonia tot el que estás vivint. A més no viurás per treballar sinó treballarás per viure i tota aquesta alegria será compartida amb les persones que de veritat estimes.
Jo amo a la vida! I tu?
Pirata
Una flor marchita que no ser riega
unos pasos que no hacen su camino
unos calzones sucios que tender
rosas rojas con espinas
Dias de pardas gatas
gatos de siete vidas
perros sin dueña
gatos sin domesticar
todos al gozo de la vida!
Pirata donde esta tu barca
el pájaro te canta: vamos a navegar!
Una vida singular, un guión personal.
Lluc Carles Reverté
