Blogia
lluc-elbuo

El somriure

El somriure

El somriure és el plaer dels plaers, el millor plat que et pots trovar en un restaurant. Per tant, un punt de vista més irònic per afrontar els diversos problemas que et succeixen durant la teva vida és una gran solución. Si l’alegria marxa i la penúria i la tristesa són els protagonistas de la teva historia, les preocupacions canvien de mida i de forma fins que no podem deixar de crèixer més. Pel motiu més estúpid convertim un petit entrebanc en una gran calamitat i molts cops, si ens paréssim a pensar, arribaríem a la conclusió que la vida és bella però la compliquem de tal manera que els ulls es tornen opacs i la ment es deixa cremant-se dins del teu cos un.El somriure no es fingeix perquè si és superficial et vas endinsant en una camí sense sortida que tu mateix has estat creant. Plora en el moment que hagis de fer-ho però substitueix aquesta amargor per una rialla de cella a cella. És a dir, la felicitat s’ha de construir i no consumir i amb els petits detalls vas creant el teu benestar personal fins arribar a un punt en què et rius de tu mateix i no saps per què ho fas

2 comentarios

Xevi Faja -

Quina gran veritat lluquet!La vida ens posa situacions complicades i a vegades sense saber el perquè ni com, però el millor que es pot fer és agafar-ho amb optimisme, lluitar perquè aquests afers que ens perjudiquen l'existència, siguin un pas pel que hem de passar per arribar a la felicitat. Aquesta, és efímera, per això cal gaudir dels bons moments passats i que vindran en un futur.
Jo sempre dic, quan t'aixeques al matí tens dues opcions, posar el peu esquerra primer, que això comporta està trist i preocupat pels problemes que has tingut en dies anterior, o d'altra banda, la següent opció, aquella que sempre elegeixo jo, la de posar primer el peu dret la qual cosa comporta, la felicitat, és a dir a pesar de les circumstàncies, començar el dia amb un somriure que t'ajudarà a la feina, a casa, amb les relacions personals, ... amb un únic i bonic objectiu: ser feliç! Una abraçada enorme als dos germanets escocesos. Felicitats pel blog LLuquet! Petons

Marc -

El somriure per sobre de tot!!!No hi ha res tan placenter com una mirada de complicitat amb un ésser estimat :)