Blogia
lluc-elbuo

Últim dia

De vegades com si fos l’últim dia

ja nose per on cridar, ja nose per on cridar

 

De vegades el món està apunt de reventar

diuen que no podem fer res, que no podem fer res

 

L’esperanza mai es perd

fem un crit als quatre vents

la natura plora en rabia

este món es una mentira

 

Per una terra sense fum

ni contaminació, ni polució

la terra es savia

no amga la vereitat

 

De vegades com si fos l’últim dia

1 comentario

Carme -

A vegades com si fos el primer. La caiguda és inevitable, aixecar-se és opcional.
Bon poema Lluc, m'agrada que tornis a escriure.
Carme